El nostre futur, la formació professional

Reus ha estat durant molts anys una ciutat amb oferta formativa professional, concentrada en l’antiga escola del Treball, avui IES Baix Camp. Amb els canvis de lleis educatives, s’hi van incorporar als centres de Formació Professional els estudis de la secundària obligatòria i de batxillerat. I, en aquests moments, tots els centres d’educació secundària, amb l’excepció de IES d’Horticultura, comparteixen ensenyaments de secundària obligatòria amb batxillerats i una o més famílies de formació professional.

És cert que aquesta situació té avantatges, per exemple, s’han normalitzat els estudis professionals -ja ningú o poca gent pensa que qui estudia Mòduls Professionals (formació professional), és perquè no “serveix per estudiar”-, sinó que sabem que, fins i tot, els nostres universitaris opten per aquests estudis pel seu caràcter professionalitzador. També és cert que, per proximitat, tot l’alumnat de Reus els coneix i pot seguir formant-se en el mateix centre educatiu.

Però, després d’aquests anys, podem dir que aquesta distribució ha estat bona per la ciutat? La formació que s’ofereix és la que la ciutat necessita? Ha millorat suficientment com per poder parlar d’excel·lència tal com ens demana Europa i la nostra pròpia visió del futur de la ciutat?

Podríem dir que NO, que s’ha dificultat enormement la gestió d’aquests centres i que es depèn de la bona voluntat de les seves direccions, que se’n respectin les seves necessitats i dinàmiques. Necessitats pròpies d’aquests ensenyaments postobligatòris, orientats als joves que han acabat l’ESO i als majors d’edat, i a la seva professionalització.

Una molt bona alternativa seria un centre unificat de formació professional que aglutinés les famílies professionals, que estigués connectat amb el sector empresarial de la ciutat i de les seves rodalies, amb connexió directa amb la universitat i els seus avenços científics i tecnològics, que pogués interconnectar els seus ensenyaments, optimitzar espais i li fos fàcil l’adaptació a les exigències emergents del mercat laboral; permetés l’ampliació de l’oferta formativa per adequar-se a noves necessitats; aglutinés els esforços dels seus professionals per aconseguir-ne l’excel·lència, etc.

Cal que sigui la gent de Reus i els seus professionals qui participin d’aquests dissenys prioritzant l’acompliment de les seves demandes i afavorint-ne el seu desenvolupament.

Des de la plataforma cívica denouReus defensem aquesta participació per poder fer de Reus una ciutat educadora i educativa, compromesa amb la formació contínua i d’excel·lència i recuperar-la com a referència d’innovació i qualitat.

MVilà

Montserrat Vilà, Catedràtica d’Intervenció Sociocultural, i núm. 17 de la candidatura de denouReus