Hem d’estar alarmats pels canvis de seu d’empreses catalanes?

En el conflicte entre el Gobierno d’Espanya i el Govern de la Generalitat s’han anat succeint pantalles fins l’actual, la del sector financer, que en veure que la declaració d’independència i posterior activació de la Llei de Transitorietat Jurídica activable des del Parlament de Catalunya pot ser imminent, ha reaccionat amb moviments mercantils de seus socials.

L’anunci de les dues grans entitats bancaries catalanes del canvi de domicili social a territori veí dóna, sense cap mena de dubte, un component de tranquil·litat als clients dipositaris de les dues entitats. Amb aquest moviment, els bancs s’asseguren continuar accedint a les línies de liquidesa disponibles al Banc Central Europeu (uns 80.000 milions d’euros per aquestes dues entitats conjuntament), i, en afegit, la supervisió del BCE seguirà vigent sobre aquestes dues entitats bancaries. A més, els nostres dipòsits seguiran estant garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits Europeu, que cobreix fins a 100.000 euros per titular i dipòsit.

Les entitats financeres petites que operen a casa nostra, no han procedit de la mateixa forma amb els seus domicilis socials per no disposar d’aquesta finestra de liquiditat directa al BCE.
Però, els catalanistes hem de sentir-nos traits per aquestes entitats? No. Sense cap mena de dubte. Ha estat una reacció operativa, la més senzilla, per mantenir el màxim nivell de garantia cap els clients dipositaris d’aquestes entitats.

Des del punt de vista de fiscalitat territorial, el moviment de seus socials no té cap transcendència sobre la recaptació tributaria de l’imminent Estat català: tots som consumidors de productes elaborats i/o venuts per empreses que tenen la seu social a milers de quilòmetres de casa nostra. El marc jurídic fiscal del nou estat tindrà en compte tota activitat duta a terme a l’Estat Català, i aquesta activitat és la que tributarà a Catalunya, com passa a tot arreu vaja.

És més, un cop s’hagi aclarit el nou marc jurídic de l’Estat Català, és molt previsible el viatge de tornada de moltes de les seus socials temporalment mogudes, per que en el món dels negocis impera la raonabilitat, no el sentit polític de les decisions. També és esperable que moltes empreses que operen a Catalunya amb seu a altres punts de l’Estat Espanyol hagin d’obrir oficines de representació, sucursals catalanes o simples establiments permanents a Catalunya, que els faciliti la vertebració del seu negoci en el nou escenari multinacional de la peninsula.

Hem de donar temps i calma a que tothom adapti les seves estructures empresarials a una nova realitat jurídica emergent. Si ho fem així, encara serà més fàcil del que ens pensem.