Vergonyes!

És una gran vergonya, després de 3 anys de judicialització del cas SHIROTA-INNOVA-SAGESSA, que al Consell d’Administració de SAGESSA només hi estiguin representats i asseguts els partits polítics i, en canvi, no hi hagi cap representant dels treballadors, ni de la junta facultativa, ni del comitè d’empresa… cap, ni un: zero!

Persones, per altra banda, que coneixen bé l’hospital, la seva feina, la sanitat, i que a més a més, hi treballen i s’hi guanyen la vida… Persones serioses, doncs, que amb experiència, intel·ligència, honestedat i il·lusió, podrien aportar molta llum i probablement algunes idees i solucions per sortir del remolí de tanta vergonya i desprestigi persistent.

Serà que l’equip de govern municipal actual després dels quatre anys de legislatura encara no ha tingut temps, ni voluntat, ni prou enteniment per a modificar-ho. Ni ganes, és clar!

També ratlla la mamarratxada -per ser prou curós- contemplar aquests dies de campanya electoral, i enmig dels recents tsunamis sanitaris a Reus, alguns alcaldables i futurs regidors, amb expressió indignada i exigències de responsabilitats, dimissions, govern de concentració… , quan tot just ells mateixos o delegats de la seva confiança seuen a la mateixa taula del Consell d’Administració de SAGESSA i disposen d’informació suficient (o en poden requerir i analitzar), quan no comparteixen, fins i tot, algunes decisions. Penques!

Ai las! El personal de l’hospital -el “pobre” personal de l’hospital-, amb la plantilla congelada (la mateixa) des del trasllat del vell Sant Joan; sense poder créixer per diferents cotilles (limitació pels pressupostos de l’estat, decret Rajoy, evitar major endeutament, etc.), amb els sous retallats; treballant més, millor i amb més pressió i estrès laboral; i actualment, amb la perspectiva que malgrat que no es contempla cap més retallada, tenen augment salarial zero, mentre càrrecs directius i polítics ineficaços han gaudit de sous, prebendes i dietes d’escàndol. Quina creu!

I, per cert, si volem ser hospital de referència i consolidar-nos amb un nivell òptim d’assistència no només en algunes especialitats mèdiques, haurem de millorar amb rapidesa i eficàcia els nombrosos problemes del Servei d’Urgències, en aparença gran i espaiós, però amb problemes mal dissenyats i mal resolts des del principi. Col·lapsat freqüentment; amb personal escàs, pressionadíssim i amb assumpció de fortes responsabilitats que no pertocarien; amb problemes importants “de continuïtat assistencial” des de la seva inauguració, ja que els malalts greus que solen arribar via SEM, mentre resten ingressats als boxes d’Urgències no poden ser monitoritzats (5 anys sense resoldre-ho en l’era de les TIC!) fins que passen a les plantes d’hospitalització.

Des de fa més de 3 mesos va dimitir el director mèdic del Servei (entre altres raons, cremat i esgotat d’esperar solucions) i es funciona de forma provisional, sense saber qui, com i quan escoltarà i prendrà decisions.
En aquest sentit, recentment, s’ha realitzat un estudi per part d’una empresa de Barcelona per “auditar” per entendre’s, el funcionament del servei, i el resultat d’aquest informe ha verificat que caldria millorar més de 90 ítems.

Està clar que l’alcalde i el seu equip de govern , en qüestions de gestió diària, també ho han fet divinament al llarg del seu mandat… Hem d’esperar quatre anys més de vergonyes?

Josep M. Albiol, és Metge i membre de la Plataforma cívica denouReus

Josep M. Albiol, és Metge i membre de la Plataforma cívica denouReus